Sempre he sigut de la opinió que un equip, com una casa, es comença pels ciments. I sempre he tingut la creença que tenir ben coberta la porteria en un equip de futbol és prioritari. No entenc un bon equip sense un porter de nivell. I no entenc un equip sòlid defensivament sense una porteria ben coberta que doni seguretat, confiança i punts.

Aquesta figura tant important, segurament la que millor enten la soletat de l’entrenador i la injustícia de carregar-li culpes que són del tot compartides perque ho pateix en primera persona també, mereix un tracte diferencial; els porters són especials, diferents. I dintre de la figura del porter és tant important la d’aquell que més participa, com la del que no ho fa tant si aporta competència, companyerisme i assumeix el seu rol amb professionalitat i fent equip.

Actualment, a nivell d’elit, són coneguts els casos de Pinto al Barça i Pepe Reina a la selecció espanyola. Participen poc al camp, però són vitals fora d’ell per a la cohesió del grup i per crear forts lligams amb tots els membres del grup. I més en un moment, on crec que és tant important, o més, una bona metodologia de treball com una bona gestió de vestidor i d’entorn per ser un equip fort.

Amb els anys, la gent es queda amb les cares més conegudes o dels que més han participat, però els companys i la resta de l’equip  mai obliden la aportació d’aquests jugadors perque saben de la seva impagable vàlua. Ho sabem… per això amb aquest primer escrit vull agrair a la primera persona que va visitar aquest blog i que tant ens va aportar i tant em va fer apendre, la seva honrada actitud. Gràcies Dani!.

Anuncios